Aquesta foto m’ha encuriosit, ja que he pensat tinguen unes platges tant maques i tan autentiques, perquè no fer una foto aixi. La foto t’enfoca, una noia pensativa, a la platja mirant a l’horitzó, on  acaba, fins a l’infinit, pintada amb tons clars, la mar cristallina… La protagonista de la imatge és una noia que està sentada, mirant a l’horitzó, pot ser que tingui problemes, ja que el soroll de el mar, i la brisa marina relaxa. També pot ser que estigui estressada, o amb masses nervis hi s’hagui anat a relaxar-se un dia d’estiu quan cap el cap vespre, on  ja no hi han els nens petits jugant a pales amb els seus pares, ni fent castells de sorra.. On l’únic soroll que pot sentir és el de les gavines com passen sobra teu, i el so del mar trenca tots els atres sons, fent que estiguis tu i el mar únicament en un altre món…

La foto d'en Joan Mateu no és veu gaire bé ja que no sabia com agafar-la de la pàgina web.

María.

VISCA JO!!

Si penso en les coses més bones de mi, no me’n surten gaires, de dolentes en podria dir un munt, però de bones.. és massa dificil.

Una de les meves coses bones és el meu caràcter, que d’aquí en puc treure dos, sempre estic rient, per mi riure, es diari, impulsiu, sense pensar-hi, es una cosa que em defineix molt, ja que em passo el dia rient, tot em fa gràcia, però si algun dia estic malament, de mal humor.. se’m nota moltíssim..  

Per mi, un bon dia, es un dia amb alegria i riure, jo cada dia estic contenta, perquè l’altre cosa bona del meu caràcter es què no hem prenc les coses malament, ho al menys intento que no se’m noti, no m’agrada veure a una persona malament, hi menys m’agrada estar-ho jo. Perquè rallar-te, si pots ser molt feliç? Prefereixo partir en solitari, que fer pena a la gent.

Hi la ultima  cosa com a visca jo, és la relació que tinc amb les meves amigues, em sento orgullosa de tenir-les com les tinc i que siguin les meves millors amigues. Hem sento molt especial amb elles.

FES EL QUE CREGUIS, NO EL QUE ET DIGUIN. 

 El meu lema és: Fes el que creguis, no el que et diguin!

 Les teves amigues, la teva família..tota la gent que ens estima, i que nosaltres també estimem, sempre ens donarà el seu punt de vista de les coses, et dirà el que pensa i moltes vegades, per no dir sempre, acabem fent el que ens diuen. Perquè de primeres pensem, que si que es el millor, i que si tu diu una persona, que pot tenir més experiència de la vida, serà el millor per tú. Però això es enganyar-nos, ja què el que realment volem o pensem, mai ho acabem fent. Perquè ens importa molt més el que pensi la gent de nosaltres, de no el puguem fer nosaltres mateixos.

Imaginem-nos que tu tens un novio, hi t’ha ficat les banyes, hi tu l’estimes molt, les teves amigues et podrien dir deixa’l, que tu pot tornar a fer, podríem acabant fent el que et diguessin, però no fer el que sents.

CINC MOMENTS DE FELICITAT

La veritat esque es dificil recordar 5 moments únics i inolvidables.

1- El primer moment de felicitat, és recordar els bons moments que he passat amb la meva mare, ja que ara és dificil la nostre situació.. però com que els bons n'han sigut moltsissims, i quan era petita jo estimava a la meva mare per sobre de tot, de tothom i per el que fos, es macu poder recordar-ho..!

2- El segon moment sense dupte és dia dia, tenir unes amigues com les que tinc jo, persones que hi son quan estas bé, malament, quan plores, rius... i se que mai em fallaran, perquè son uniques, perquè estàr al seu costat estiguem on estiguem em sento cada vegada millor i perquè son les millors amigues del món!!!

3- S'ens dupte un altre moment de felicitats que ja fa bastant temps que hi és , es està sentada al costat de algu que no ets sents millor perquè no pots, que quan et picas amb ella, sens impotencia, i quan et diu algo sigui el que sigui, ets sens segura, ets sents segura perquè confies amb aquella persona, perquè t'ha demostat tantes coses que no fa falta dir res més..  Moltissimes gràcies Laura!!!!

4- Petit, quan ets petit, ets el rei, vius en un món de felicitat, alegria, diversió.... No pot faltar un moment aixi de felicitat de la meva vida, perquè tothom li agradaria tornar a ser petit a la seva vida, perque sense precupar-te de res, ni resposabilitats, ni deures, ni res de res...!!

5- Hi jo crec que en un resum de la vida, no hi pot faltar l'amor, el sentiment mes bonic de tots, l'amor envolta el dia a dia de les persones i un dia o un altre sents una cosa maravellosa, per algú, que aixo és el mes bonic del món!!!

Historie de peur

Elle est à la forêt. Elle a peur. Elle a vu un homme avec une gaverdine et un chapeau noir. Elle a Plus peur.
Laura s'est assise par terre. Le forêst est desert. Elle a ententu un bruit.
Le bruit a été plus pres, Laura a commance a curir. Elle a effrayé a regardé un homme avec un couteau.
Laure a cuirir, et le homme mysterious, le suivait. Après Laura a trobè una maison abandonè.
Elle se à cachè. Elle a dormi.
Pour le matain, Laura a décide turner a sa maison. Elle à marche pour un chemin solitaire. Derrier sa elle a vu un voiture, dans le voiture il a ètè le homme mysterious avec le couteau. Elle a criè, et après elle a faiblir.
Quande Laura se reveillè, elle a trouver a un chambre, et elle a ficelè.
Elle a été enfermée dans cette chambre plus temps. Elle va dû esperanca dans un primier temps, après elle le perdu.
Il a été fermé à jamais dans cette chambre.




Désolé j'ai eu du mal à écrire le poste avant. Maria

UN CREUER FORA DE SÈRIE!

Sílvia Soler ( http://www.columnaedicions.cat/ca/autor/silvia-soler_3721.html ) , Un creurer fora de sèrie, Columna, 8 de Setembre de 2011.


És una novel.la de aventures i amb tocs de comedia molt divertits.
Com diu a la contraportada del llibre original: 
La família XXL de l'Oriol i la Maria s'embarca al Perla del Mediterráneo, tal com van decidir un cop van cobrar l'herència de la tia Antigua. El vaixell els portarà a Roma, Mònaco, Venècia, Nàpols.. i, per a alguns, serà el vaixell de l'amor. La Txari s'embolicara amb el metge del vaixell, les adolescents s'emamoren del Sandro, el cantant que amenitza les nits del creuer i la Mar, la filla de l'Oriol, troba l'amor de la seva vida, el Gaël, un pijo molt educat i, en paraules de la Maria  ric al cagar. Tot el complica, o no, quan la Mari i el Gaël decideixen casar-se..




Quan em van dir que teniem que triar un llibre per llegir-lo me va fer gràcia comprar-men un, ja que a mi llegir no m'agrada gaire, si he de llegir dons llegeixo alguna cosa que me agradi.
Com que ha mi m'agradaria anar de creuer quan vaig veure el titol, viag llegir una mica de que anava a la contraportada dons em vaig decidir per aquest. 
Hi la veritat esque no m'en repenteixo ja que m'ha agradat molt, en molts moment he rigut sola perquè hi ha punts de comedia molt bons i ara tinc més ganes de anar de creuer que mai.


Aquesta lectura la recomano ha persones que els hi agrada passar una estona agradable llegint, que els hi agradi agafar el llibre i no deixar-lo fins que l'acabi. És una historia plena de aventures que pot agradar desde a partir de 11 anys fins a l'edat que sigui.

Destil.lació casolana

Aquesta és una practica que ens han fet fer de fiscia durant les vacances.
Material que utilitzarem: 
-1 bol
-1 got d'aigua
-café
-aigua
-paper transparent
- una gomma
-una moneda


Procediment:

En primer lloc posarem aigua en un bol. Hi tot seguit hi posarem café perquè no es pugui notar la diferencia, és a dir sigui una mescla homogenia. Ho barrejarem bé i hi posarem un got al mig de  la mescla. Taparem amb el paper transparent i hi posem una goma i una moneda perquè hi fagui pes. Quan la mescla se escalfi hi es vulgui ebaporar el paper transparent ho impedira i com que aquets dos elements ( la goma i la moneda) faran força cap abaix, les gotes tindran que relliscar i anar ha parar al got. La gracia de aquesta practica és que  si s'ebapores tot el que pugues quedaria tot el café sol a fora i l'aigua pura dins del got. 
A mi en aquest cas no m'ha quedat molta aigua dins el got ja que ho vaig tenir que fer el microones perquè viag deixar tot un dia al balcó la practica, però al no haver-hi sol, ho vaig escalfar en el microones i per por que el paper de plastic transparen es trenques, ho he tret rapidament.


Conclucions:
La practica en si, despres de estar moltes hores en el barco no m'ha donat resultat. Però despres de posar-ho al microones si! 
M'ha agradat molt el moment que totes les gotes anaven al got, ha sigut molt interassant!




Fotos: