Aquesta foto m’ha encuriosit, ja que he pensat tinguen unes platges tant maques i tan autentiques, perquè no fer una foto aixi. La foto t’enfoca, una noia pensativa, a la platja mirant a l’horitzó, on  acaba, fins a l’infinit, pintada amb tons clars, la mar cristallina… La protagonista de la imatge és una noia que està sentada, mirant a l’horitzó, pot ser que tingui problemes, ja que el soroll de el mar, i la brisa marina relaxa. També pot ser que estigui estressada, o amb masses nervis hi s’hagui anat a relaxar-se un dia d’estiu quan cap el cap vespre, on  ja no hi han els nens petits jugant a pales amb els seus pares, ni fent castells de sorra.. On l’únic soroll que pot sentir és el de les gavines com passen sobra teu, i el so del mar trenca tots els atres sons, fent que estiguis tu i el mar únicament en un altre món…

La foto d'en Joan Mateu no és veu gaire bé ja que no sabia com agafar-la de la pàgina web.

María.